dimecres, 11 de novembre del 2009
COED 2 Novembre
Un cop vam començar les exposicions, vam escollir a dos encarregats de controlar el temps (L'Albert Guix i jo). El temps era un factor molt important d'aquesta exposició i no podia baixar ni pujar de dos minuts.
Va sortir tothom i la veritat que hi va haver exposicions molt divertides i molt bé explicades.
EL punt a tractar, a part de l'aspecte físic i psicològic, era el fet de fer una descripció original del company que havíem escollit.
Reflexió:
Evidentment, aquesta classe ens ha servit per millorar la nostra tècnica a l'hora de fer un discurs en públic. Poc a poc es comença a veure millores en les nostres exposicions, per una part és degut a les pràctiques que anem fent i per l'altre, penso que el fet de conèixens molt més que al principi fa que perdem una mica la vergonya.
Seminari dia 10
-Escola sadako.
-El Puig.
-CEIP Auró.
-CEIP Dovella.
-CEIP EL Martinet.
-Escola Pia.
-CEIP Estel Guinardó.
-CEIP Pompeu Fabra.
-CEIP COsta LLobera.
- Escola Virolai.
-CEIPM Arc Iris.
-CEIP DOlors MOnserdà.
-Institució Pere Vergés.
També em fet per sorteig l'assginació de les escoles a les quals haurem d'anar acompanyats d'un alumne de tercer:
CEIP PATUFET SANT JORDI.
CEIP VILA OLÍMPICA.
-CEIPM ESCOLA DEL MAR.
-COL·LEGI CLARET.
-ESCOLA CASP- SARAT COR DE JESÚS.
-ESCOLA DECROLY.
-ESCOLA INFANT JESÚS.
-ESCOLA IMMACULADA VEDRUNA.
-ESCOLA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ.
-FUNDACIÓ PRIVADA BETÀNIA.
En acabar vam continuar amb les exposicions sobre retalls de premsa, aquesta vegada anava dels prejudicis dels professors.
Vam seguir amb un debat sobre l'allargament dels estudis fins als 18 anys i finalment la nostra companya Paula va parlar sobre la revista "Escola Catalana". Aquesta revista està composta per monogràfics. El debat que es va proposar va ser: És bo que es doni pressió als fills perquè estudiïn o és millor deixar-los fer?
Reflexió
Deixant de banda l'assignació de les escoles on hauré d'anar, el que m'ha agradat d'aquesta classe ha sigut els temes a debatre. El fet que es volgui allargar l'escolarització obligatòria dos anys em sembla bé pel fet de que és una forma que els nens estiguin més preparats per tal d'afrontar la vida laboral. Cal dir que aixó hauria d'anar acompanyat d'un bon pla d'estudis per tal d'evitar que els alumnes arribin a quart d'ESO sense saber o no tenir clar el que volen fer.
seminari dia 9
-Hem llegit.
-Trovades.
-Convocatòries.
-Materials i treballs.
-Notícies.
-Webs.
Per acabar, el final de la revista, conté una tira còmica.
El nostre company va decidir que la religió com a assignatura en comparació amb l'educació per a la ciutadania era el tema a debatre, peró es va decidir que no entrariem en debat ja que era un tema ja tractat.
Llavors vam entrar en un altre tema: L'anglès i les noves tecnologies gratuïtes a partir de p3. És un aspecte molt tenir en compte ja que l'iniciació a una tercera llengua, en aquest cas una tant important com és l'anglesa, quan abans es faci molt millor.
Per últim es va parlar de la setmana de pràctiques que començara la setmana del 16 de Novembre.
El Dilluns es farà una conferència "FER DE MESTRE" a càrrec d'Eulàlia Bosh, professor de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana, entre d'altres. També es farà una altre sobre "La web 2.0 i l'educació al cibernàrium".
El Dimarts es fara una jornada de pràctiques acompanyat d'un estudiant de tercer curs al seu centre escolar.
El Dimecres es farà una visita a un centre socioeducatiu vinculada al mòdul Societat, Família i Educació.
El Dijous es farà una visita a un centre educatiu escolar en grups de 15/20 alumnes seleccionats entre els diversos seminaris i acompanyats per un tutor.
Per últim, el Divendres es farà una visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic, a realitzar de forma individual o en grup però tenint en compte que a cada seminari no hi pot haver més de dos estudiants que presentin una mateixa entitat.
Reflexió
Per fi arriba una de les setmanes més esperades de tot l'any, la setmana de pràctiques. En aquesta classe ens van explicar tot el programa a seguir i totes les activitats que haurem de fer.
Crec que es de molta ajuda que ens expliquin d'una manera tant personal tot el que haurem de fer i com ho haurem de fer.
Veig que està tot molt organitzat i que, per tant, ens serà tot molt més fàcil dur-lo a terme.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Reflexió sobre un anunci televisiu
OBJECTIUS TREBALL:
1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
5. Valoració personal de l'anunci
1. En aquest anunci surten tres reporteres, amb un càmera inclòs, fent una petita demostació del seu producte. Primer van a una casa i pregunten a la mare com s'ho fa per rentar la roba. Aquesta contesta que té problemes a l'hora de treure les taques, fins i tot posant la rentadora amb aigua calenta.
Després surten les reporteres convidant a totes les dones a anar a la plaça per veure una petita demostració. Presenten el producte com la solució definitiva i quan acaben la demostració s'escolta una ovació general. Fins i tot surt la mare dient estar impresionada.
Un producte per diferents taques, teixits, colors i temperatures.
2. És un poble petit, segurament de pocs habitants, com si fos una petita aldea de muntanya. La gent, evidentment, són persones grans amb vestimentes velles. La música, s'ha de dir, que acompanya bastant a l'anunci ja que semblen xarangues o música folklòrica.
3. Si ens fixem bé, en aquest anunci només surten dones grans. En cap moment surten homes (ja siguin petits o grans). És un model masclista totalment, ens volen transmetre uns valors desfasats en el temps, és a dir, si fa 50 anys el que era normal era que les dones fessin les tarees doméstiques ara aixó està totalment fora de context. Avui dia el paper de l'home en l'àmbit domèstic ha canviat. Ens trovem en una societat igualitaria on el paper de la dona té la mateixa importància que el de l'home.
4.L'eslògan d'aquest anunci és: "Por fin un quita manchas definitivo".
5. La meva opinió és que veig un anunci masclita des del començament fins al final. Penso que a dia d'avui trovar un anunci com aquest és totalment inadmissible. Hem de ser conscients de l'importància de l'igualtat entre sexes i no donar l'esquena a comportaments d'aquest tipus. S'ha de denunciar qualsevol maltractament físic o psicològic i ser intolerants amb els qui no promoguin la igualtat de gèneres.
diumenge, 1 de novembre del 2009
coed 30 d'Octubre
Tot seguit vam fer l'entrega dels treballs "Com parlar bé en públic?" que hem estat fent amb tant d'esforç durant una temporada. Aquest treball només comptarà com a pressentat, és dir, no hi haurà una nota qualitativa.
Desprès d'haver fet les entregues vam organitzar-nos per decidir els torns i els dies de debat que haurem de fer sobre algun tema relacionat amb l'educació. El meu grup ja a escollit el tema a debatre: L'autoritat a l'aula. L'elecció dels torns i dels dies va ser per sorteig.
Seguidament vam llegir un article de l'Albert Om on explicava un tema que hem estat donant a classe: Les llegendes urbanes. Explicava una petita història que una parella d'enamorats van experimentar en el conegut restaurant d'en Ferran Adrià, el Bulli. Aquesta parella van demanar dues ampolles de vi de 5000 euros cadascuna i, en saber-ho, el famós cuiner es va apropar a la taula per felicitar i elogiar la decissió. Com a resposta els van convidar a una degustació totalment gratuÏta. A l'hora de pagar, quan van veure la factura van haver de treure totes les targetes posssibles per fer front al pagament. És clar que després en una entrevista al senyor Ferran es va desmentir aquest fet.
Un cop llegit aquest article ens van repartir uns textos d'en Jesús Tusón on explicava l'importància de la llingüística i la diversitat de lleguatges que hi han.
Per acabar ens van repartir uns textos de l'Emili Teixidor sobre la lectura i la vida.
Reflexió
Aquesta classe ens ha de servir per reflexionar sobre l'importància que té l'ús correcte de les llengües i del fet que no podem permetre l'extinció dels idiomes més dèbils.
És evident que hi han llengües que fan ombra a d'altres considerades més petites, per tant em de ser conscients de que em de fer tot el que estigui a les nostres mans per canviar aquesta realitat i ser capaços de cuidar de no perdre-les.
Qui ets tú?

Aquest noi que desborda felicitat, com ho podeu veure a la foto, és l'Albert Guix. El motiu pel qual vaig decidir fer aquest treball amb ell és per la sencilla raó que m'identifico molt amb aquesta persona.
L'Albert és un home alt, amb una constitució forta, té els cabells curts i uns ulls petits.
Com a persona, encara que no ens coneixem del tot, destacaria el seu bon humor (menys el que té a les 8 del matí) i l'esperit de lluita que té. És la veu de l'experiència de la classe, no fa falta dir el per què ja que és nota en la seva manera de parlar i en la seva forma d'actuar. La seva maduressa i la responsabilitat que té en el dia a dia són dos virtuts que no tothom té.
Deixant de banda l'aspecte físic i psicològic una de les seves aficions és veure pel·lícules de qualitat, s'ha de dir que té bon gust cinematogràfic. Una altre afició és la gastronomia, li agrada degustar un bon menjar acompanyat, evidentment, d'un vi exquisit. No perd el temps aquest noi!
Quan el miro veig un home que es convertirà en un bon mestre de primària ja que és una persona molt treballadora i molt involucrada en tot el que fa.
Espero gaudir molt de temps de la seva companyia compartint el mateix camí: "El camí del mestre".