Síntesi. GITIC

Faig una mirada enrrere, cap el principi de curs, i veig un noi perdut davant de l'ordinador sense recursos per a dur a terme les tasques que em demanaven. Un noi que pràcticament no havia utilitzat gairabé mai l'ordinador i que tenia moltes dificultats per fer coses que altres les realitzaven gairabé sense esforç.
Torno la mirada al present i encara que sempre es podrà millorar la feina trovo que he aprés moltes tècniques informàtiques que de ben segur les farè servir al llarg de la meva vida. He perdut aquell respecte que tenia al ordinador i em veig més espavilat per a trovar solucions que abans veia imposible de trovar.
El fet de fer servir eines de treball com: el PowerPoint, Word, BLoc, googledocs... etc m'han ajudat, no només per poder seguir aquesta assignatura, sinó que he pogut aplicar els coneixements adquirits en d'altres.
Sense cap dubte el bloc és el que més he fet servir i el que més m'ha ajudat en el meu treball. Un avantatge que he vist a l'hora de fer-lo servir és el fet que he millorat molt en l'escriptura (faltes d'ortografia...).
També ens ha ajudat molt (ho dic en general ja que és un fet lògic)poder comunicar-nos per la xarxa de diferents maneres (facebook, messenger, googledoc, hotmail...)Sincerament al principi no tenia ni idea de com poder enviar un arxiu a un company des del meu ordinador i en canvi ara ho veig com a cosa més normal de mòn.

Un dels dos exercicis que havíem de proposar per a la evaluació és el de la WebQuest. He escollit aquesta activitat perquè penso que és interesant l'objectiu d'aquesta i perquè quan vaig veure de que tractava la vaig trovar atractiva per a fer amb la classe. Una manera diferent de treballar.
L'altre que he escollit és la reflexió sobre un anunci televisiu. ´L'objectiu de selecconar aquesta va ser voler donar a conèixer, i fer d'alguna manera una denúncia,a la societat masclista en la que vivim. És totalment intolerable que avui dia hagin anuncis d'aquest tipus.

Competències Digitals

La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement.
L'ús interactiu de les aplicacions implica una transformació de la manera de treballar i canviar l'accés a la informació i el coneixement. Ambdós factors demanen l'adquisició de l'alfabetització digital, és a dir del domini d'unes habilitats tecnològiques bàsiques (navegació per Internet, ús del correu electrònic, dels cercadors i de programari) que ha d'anar acompanyat d'una reflexió sobre el potencial i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Disposar d'informació no és sinònim de producció del coneixement: transformar la informació en coneixement exigeix destreses d'organització, relació, anàlisi, síntesi i d'inferència i deducció de diferent nivells de complexitat; en definitiva la comprensió i la seva integració en els esquemes previs de coneixement.
La competència digital, en la vessant de generació i participació en xarxes de coneixement compartit, facilita la presa de consciència del context social, la comprensió i la integració en l'entorn.

Digitalització dels llibres de la biblioteca

Els llibres electrònics és refereixen al contingut; es tracta de presentar el contingut intel·lectual, però a vegades també artístic i estètic, dels llibres impresos tradicionals en forma digital. Aquests continguts es poden consultar de diverses maneres: mitjançant aparells electrònics específics –els e-books–, que d’alguna manera recorden les formes dels llibres impresos, o mitjançant dispositius informàtics com els ordinadors i les agendes electròniques –PDA, etc. Quant a la forma de distribució, els llibres electrònics es poden obtenir de manera tangible, gravats en suports òptics com el CD-ROM o el DVD, o a través de la xarxa Internet, sigui descarregant-los d’algun servidor o usant-los de manera interactiva.
El concepte de llibre digitalitzat es refereix al procés de creació d’un llibre electrònic que s’ha generat a partir de l’escaneig i el processament posterior d’un llibre imprès preexistent. Parlant de manera precisa, un llibre digitalitzat és antagònic a un llibre creat digitalment des de l’inici, i ambdós són llibres electrònics.
Donats aquests tres e-books, conceptes llibres electrònics i llibres digitalitzats–, des d’inicis de la dècada del noranta, i a vegades fins i tot abans, se n’han fet desenvolupaments i se n’ha debatut de manera continuada les respectives viabilitats i repercussions. Pel que fa als e-books el problema ha estat tecnològic i industrial: és possible crear un aparell que simuli les formes dels llibres de paper (mida, pes, ergonomia, etc.) i n’augmenti les prestacions (cercabilitat, capacitat, navegació, etc.) gràcies a l’electrònica?; es podrà vendre als usuaris?; els lectors ho acceptaran?; hi haurà mercat? Pel que fa als llibres electrònics el problema només ha estat de prestacions i de viabilitat comercial. Primer, el debat, als anys noranta, es va centrar en refinar les tècniques de digitalització, després en la creació dels sistemes d’accés (portals bibliotecaris, per exemple) i més tard en les polítiques de digitalització, enteses com la priorització dels fons a digitalitzar depenent del finançament disponible.
No és l’objectiu d’aquest article detallar les vicissituds de les tres vies al llarg dels darrers anys, però sí que és bo saber que els e-books encara no han resolt els seus reptes tècnics i només recentment el sistema Librie de Sony ha trobat la viabilitat comercial en el mercat japonès. Els llibres electrònics han tingut dificultats per vertebrar el seu mercat, definint unes línies determinades de producte i arribant a uns usuaris tipus; per ara, s’ha comercialitzat principalment el llibre tècnic, l’acadèmic i el de referència com ara manuals universitaris, diccionaris i enciclopèdies. A finals de la dècada dels noranta es va començar a desplegar la comercialització, mirant de vendre a les biblioteques universitàries paquets de llibres electrònics de manera similar a com es feina amb les revistes electròniques. Netlibrary es va revelar com l’empresa líder, però la crisi dels negocis puntcom va fer que fes fallida i que fos comprada per OCLC. Pel que fa als llibres digitalitzats, es tracta d’iniciatives que pel seu cost i per la necessitat de disposar dels fons originals han quedat dins de l’àmbit dels projectes públics; cal assenyalar, però, que hi ha hagut petites experiències de gestió comercial, com la pionera de l’empresa californiana Octavo, 1 que actualment encara ven en CD-ROM una col·lecció de llibres clàssics digitalitzats.

Projecte Telemàtic

Els projectes telemàtics cooperatius són tasques escolars en grup que es duen a terme entre diverses escoles a través d'Internet. El seu funcionament es basa en les interaccions telemàtiques que es donen entorn d'un projecte o centre d'interès compartit amb altres escoles.
Els mestres de diferents escoles es posen d'acord per dur a terme activitats a través d'Internet, utilitzant el correu electrònic, fòrums, xats, i/o videoconferències per tal que l'alumnat pugui comunicar-se a partir de diferents temes i propostes.

Sàlix i els sentits


Es tracta d'un projecte pensat per facilitar el treball dels sentits a l'educació infantil.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
Al llarg del projecte, de forma puntual, es demanen a les escoles unes senzilles aportacions (bàsicament d'imatges) per via telemàtica, que es van incorporant a la web.


Els objectius d'aquest projecte és potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes, fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació i portar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.
L' edat en educació infantil és de 4 o 5 anys.
L' idioma del projecte és el català.

COED 18 Desembre

Com de costum vam començar la classe amb la recitació dels poemes, contes, llegendes o rondalles. Aquesta vegada exposaven tots aquells companys que anteriorment no van poder fer-ho per motius personals. Aquesta companys són els següents: Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Ariadna García i Macià Bagur.
En acabar aquestes exposicions vam donar pas a les descripcions del "Qui ets tú?" per part de la Cristina Sansalvador, Blanca Vivet i l' Adrià Miquel.
Tot seguit les nostres companyes Norma Augusto i l' Ariadna van fer una exposició molt detallada i molt bé explicada sobre les danses tradicionals catalanes. Ens van parlar de les sardanes, dels instruments que fan servir en aquest tipus de ball,de les formacions que fan en cercle, dels castellers... etc.
Un cop finalitzat aquesta exposició els nostres companys van oferir-nos un debat d'alló més interessant. El tema era la religió a les escoles. Els membres del grup a favor eren els següents: Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz Gonzalez, Oscar García i Laura Navarro. Els que estaven en contra d'aquesta idea eren: En Sergio Ramírez, L' Adrià MIquel, Cristina Valera, Matí Villegas i l'Àngel Caloca.

Reflexió

En aquest tema els pares són els qui han de decidir quin tipus d'educació volen donar-li als seus fills inscrivint-los en escoles on la metodologia de treball estigui influenciada per la religió o en escoles on no s'imparteixi aquesta idea.
També penso que pel que fa a les escoles públiques l'assignatura de religió hauria de ser opcional i que per tant siguin els patres qui decideixin. Anant una mica més lluny aquesta assignatura es podria fer en unes edats on siguin els propis alumnes qui decideixin de fer-la o no, basant-se en els seus criteris personals i sense deixar influenciar-se per ningú.

COED 11 Desembre

Aquesta classe es va iniciar, com de costum, amb les recitacions dels poemes, contes i rondalles.
En acabar d'exposar tots els companys vam començar amb els debats. Per a aquest dia havia previstos dos debats però per motius personals d'alguns membres d'un equip es va haver d'aplaçar. Al final només vam poder veure un debat.
El tema a debatre va ser el canvi de les vacances escolars. Per una part hi havia els que estaven d'acord amb aquest canvi i tot el que aixó suposava i per l'altre estaven els qui defensaven que aquest canvi no pot ser bo o simplement no fa falta que es dugui a terme.
Aquest canvi escolar consisteix en avançar una setmana l'inici del curs escolar, és a dir, començar a principi de mes. S'ha de dir que aquesta setmana festiva no es perd ja que es recupera al Febrer, coincidint amb les festes de Carnaval.

Reflexió

Sempre s'ha dit que les vacances dels nens són massa llargues i que després, a l'hora de començar un altre cop, es fa molt pessat i costa suor i llagrimes tornar a agafar el bon ritme de treball.
El fet que avancin una setmana l'inici de curs, personalment, em sembla acertat. Hi ha qui diuen que al Febrer no sabran què fer amb els nens i que és el govern el qui ha de trovar el remei per tal de solventar aquest problema. Jo penso que hi ha molta gent que tampoc saben que fer amb els nens les dues primeres setmanes de Setembre i que també es troven amb el mateix problema.
S'hauria de mirar de fer activitats extraescolars dintre del recinte de l'escola (tallers de lectura, de plàstica, esplais...) i facilitar aquestes estades per a la gent sense recursos.

COED 4 Desembre

Aquesta sessió va començar amb la recitació dels poemes, llegendes i contes per part dels nostrs companys de classe que encara faltaven: Eva Gòmez, Alba Estragué, Marc Sara García, Mireia Gonzalez i Ariadna García.
Seguidament es va donar pas a l'inici dels debats. Per una part estava el debat sobre la proposta del ministre Gabilondo d'allargar l'ensenyament obligatori fins als 18 anys. En aquest debat formaven part l'Ariadna García, Irene Recio, Laura Sanchez, Norma Augusto, David Cortés, Alba Estragué, Elena Carmona, Elena Ruiz, Eva Gomez i Marta Juny.
Per altre part estava el debat sobre la informatització a les aules. En aquest debat formaven part l' Anna Llongueres, Eva Ladevesa, Maria García, Lorena Padilla, Judith Carrique, Nuria Maldonado, Mar Gascó, Ethel Nogués, Natalia Carrique i Alba Casals.

Reflexió

Que el senyor Gabilondo hagi plantejat fer aquesta reforma no vol dir que ara haguem de cobrir-lo de medalles. És un fet que l'educació a Espanya s'ha de millorar, però no s'ha de ser ministre per adonar-se'n compte. Aquesta iniciativa es podria haver fet molt abans ja que si obliguem a estudiar dos anys més per llei, segurament encara que sigui poc, alguna cosa aprendran de nou tots aquests estudiants que diuen que no serveixen per a aquesta feina. Y sinó són dos anys més per pensar i poder madurar seriosament el que es vol estudiar.
Un altre avantatge podria ser que el tema de l'atur millorés només pel fet que si hi han menys persones en edat laboral i sense estudis pels carrers serà més fàcil de trovar-ne si aquests assoleixen un cert nivell de coneixements, seria com una inversióed futur.

Seminari dia 15

La sessió del dia 9/12/09 es va iniciar amb l'entrega dels treballs sobre el llibre de L'elogi de la feblesa i amb la lectura d' un fragment sobre aquest que fos important per a nosaltres.
Tot seguit vam continuar amb les posades en comú sobre l'actualitat educativa per part de les nostres companyes Anna i Aylén.
L' Anna Español va començar explicant algunes de les notícies que va trovar durant la setmana com per exemple que les escoles volen estar lliures de menjars basura, que els alumnes de primària estaran sense portàtils fins que s'instal·lin completament a secundària. La notícia que va voler descriure més detalladament va ser una que explicava la mort d'un nen a conseqüència d'un joc macabre que s'està fent últimament a les escoles. Aquest consisteix en asfixiar-se per tal de buscar noves sensacions o sencillament per veure qui aguanta més.

L' Aylén ens va explicar la modifiació del calendari escolar a causa de les altes temperatures a l'estiu i que hi ha un acord entre el PSOE i ERC per tal de treure els crucifixes de les aules de les escoles públiques.
Una altre notícia era que les FP de grau mig es podran cursar sense el títol de la ESO i després es podrà accedir a Batxillerat amb l'opció de poder treure-se'l en un any.

Un cop acabades aquestes posades en comú va arribar el torn de les descripcions de les revistes educatives per part de la Maria Perez i la Maria Garcia.
Per una part la Maria Perez ens va presentar la revista Barcelona Educació la qual es dividix en una editorial, notícies, som xarxa, protagonistes, jo també educo, a fons, radiografia, apunts, participció, entrevista, oberts al món i una mica de tot.
El tema que va escollir per a debatir va ser el fet de convertir les escoles privades en públiques.

Per altre part l'altre Maria ens va presentar la revista "Cuadernos de pedagogia" la qual s'edita a Barcelona des de l'any 1980 amb un cost de 13 euros i una periodicitat mensual. El director d'aquesta revista és Sebarroja.

Reflexió

La meva reflexió del dia té a veure amb l'autor del llibre "L'elogi de la feblesa". Aquesta història és un gran exemple de com es pot arribar a aconseguir fer realitat un somni que d'entrada sembla impossible o massa difícil d'aconseguir. Aquest autor ha de servir-nos de reflexe de nosaltres mateixos com a persones que estem en camí de fer coses importants i que de vegades podem caure en moments de desesperació perquè no sempre surten les coses com un vol. Un mirall on poder mirar-nos i reflexionar un moment sobre el que realment desitjem i la implicació que hem de fer per tal d'aconseguir el que ens proposem, encara que a vegades tinguem dificultats.

Competències digitals

Projecte Telemàtic

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb aixó es pretén fomentar el treaball cooperatiu i la comunicació entre escoles de manera que els continguts propis de caa àrea s'hi afegeixen uns nou valors: el treball en grup, respectar opinions i cultures diferents.

Sàlix i els sentits

Es tracta d'un projecte pensat per facilitar el treball dels sentits a l'educació infantil.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
Al llarg del projecte, de forma puntual, es demanen a les escoles unes senzilles aportacions (bàsicament d'imatges) per via telemàtica, que es van incorporant a la web.


Objectius
· Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
· Fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació.
· Aportar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.


Edat/Nivell
Educació infantil 4 o 5 anys (es recomana que hi participi un sol nivell per centre)


Idioma del projecte
Català.


Àrees curriculars
· Descoberta d'un mateix.
· Descoberta de l'entorn natural i social.
· Intercomunicació i llenguatge.


Valoració del projecte telemàtic.

Hem sembla un projecte molt atractiu i interessant de treballar amb els nens. Es una forma divertida de conèixer el cos humà a través d'aquest personatge de ficció el qual farà captar l'atenció dels nens d'una forma més entretenidora.
Un altres aspecte a tenir en compte és el fet del treball en grup i de tot el que suposa aquesta metodologia de treball.

WebQuest

És un tipus d'activitat didàctica que consisteix en fer una investigació guiada amb recursos provinents d'internet i que promogui el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes.
Les WebQuest són utilitzades pels mestres com a recurs didàctic ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de manipulació d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
Té la següent estructura:
L'objectiu és extendre i processar el coneixement.
Enllaç:
Tria: L'origen de la vida.

Introducció

En aquesta WebQuest ens fan un petita introducció sobre el tema, ens expliquen que a dia d'avui encara és un misteri l'origen de la vida i que tot el que sabem són teories d'alguns científics com Oparin o Geaorge Wad els quals van ser els que van formular teories sobre la formació dels components essencials per als organismes vius.

Tasca:

Es plantegen unes activitats a realitzar i es deixa clar que els alumnes han d'utilitzar tots els recursos que tinguin al seu abast per tal d'aconseguir trovar les solucions (enciclopèdies, llibres de consulta, internet..). Han de presentar els els resultats en tres formats: word, PowerPoint i pàgina web. Es formaran tres grups de treball per a la investigació i cada grup utilitzarà un format diferent d'entrega.
Aquestes són les activitats a fer:

Grup Primer

¿Qué es l'origen de la vida?

¿Hi ha mès d' una teoría? Quines?

La química com a fons.

Grup Segon

La teoria de Oparin.

L' experiència de Miller.

L' origen de la vida y la Biologia.

Grup Tercer

Els coacervats.

L' estructura cel·lular.

La fotosíntesis.

Procés:

Primer s'ha de fer un estudi previ sobre les teories de l'origen de la vida. S'han d'utilitzar tots els recursos necessaris per tal de dur a bon port totes les tasques i poder saber sobre el que es vol investigar.

Recursos:

Aqui els mestres exposen enllaços per a poder trovar informació i poder seleccionar, per treballar-la, tota l'informació que calgui.

Font

Evaluació:

Els mestres evaluaran els treballs depenent del contingut del treball el qual ha de respondre a les qüestions plantejades en la secció tasca, també es fixaran en la claredat del text escrit al PowerPoint, si han posat imatges relacionades, si hi ha interacció amb la presentació, si hi ha enllaços.

Conclusió:

Al final es fara un anàlisi de tots els treballs realitzats i es fara una posada en comú acompanyada d'una crítica constructiva de tota a investigació.

Valorar un exemple de WebQuest:

He triat aquesta WebQuest perquè m'ha semblat que estava tot bé estructurat i explicat detalladament. A més el tema és prou emocionant com per a poder engrescar la curiositat dels nens.
Per una part faran servir recursos tecnològics com poden ser: PowerPoint, Word i pàgines web per tal de trovar tota la informació que necessiten.
Per altre part aprendran a treballar cooperativament i d'una manera diferent a la que estan acostumats.

Seminari dia 14

Aquesta sessió es va iniciar amb la preparació de la festa de nadal que es farà l'últim dia a seminari.Cadascú haurà de col·laborar portant begudes, menjar, plats...
Un cop finalitzat aquest aspecte la nostra companya Irene ens va fer un petit resum de la revista que havia portat. El nom d'aquesta revista era "Actualitat Educativa" i alguns dels apartats eren els següents:

- educació pel canvi personal i social
- centres justícia juvenil
- carrer com a espai educatiu
- aprendre durant tota la vida
- mares enllaç i procés d'acollida de la gent nouvinguda
- bibliografia
- escola (programa Treva)
- poesia i joves (experiència d'una mestra)
- mirades
- Article
- Cartellera

El tema de debat que va proposar va ser: Centres de justícia juvenil, el rol de l'educador social.

Tot seguit la Sara ens va descriure la seva revista "Infancia y aprendizaje". Aquesta revista està publicada en castellà/anglès, s'edita a la Facultat de Psicologia de la Universitat Autonoma de Madrid. Es publica trimestralment des de l'any 1977 i aquestes son les seves tarifes:

.Individual, tarifa regular: 99€

.Individual, tarifa especial per subscriptors de C&E: 87€

.Institucional, tarifa regular: 545€

.Institucional, tarifa especial per a subscriptors de C&E: 435€

La revista conté diversos articles explicats detalladament:

-La lectura de material ilustrado: resultados de una intervención con madres y niños pequeños de nivel socioeconómico bajo.
-Comprensión de la mente y habilidades comunicativas en niños rechazados por sus iguales.
-La investigación sobre la enseñanza y aprendizaje de la lectura inicial: revisión y clasificación.
-La productividad de la morfología verbal a los dos años de edad.
-Estereotipias motoras, ¿un modo de acomodarse a la actividad?: un estudio comparativo entre niños con distintas alteraciones del desarrollo.
-La experiencia de la paternidad y maternidad: anàlisis del discurso de las creencias sobre la crianza y el cuidado infantil.
-Dos nuevas pruebas de Memoria Operativa de Anáforas.

Altres

Evaluadores del año 2008

Normas para los autores

El tema que va proposar per a debatre va ser "La comprensión de la mente y habilidades comunicativas en niños rechazados por sus iguales".

Reflexió:

És un fet que hi ha exclusió a les aules i que hi han nens/es que tenen un sentiment de rebuig envers la resta o que no se senten integrats en el grup. És el mestre/a el qui ha d'assumir la responsabilitat d'aquest problema.
En primer lloc ha ser capaç de veure aquests tipus de problemes, ja sigui mitjançant jocs o preguntes a l'aire, prevenir abans que es desenvolupi encara més i trobar solucions per tal de que no torni a passar.
Les famílies també haurien d'estar implicades en tot aquest moviment i no donar mai l'esquena o deixar tota la responsabilitat a l'escola.
Penso que donant una bona educació entre tots i quan dic entre tots em refereixo a tots els agents educatius que envolten als nens (societat, família, escola..) es pot solucionar aquest tema amb facilitat. És més difícil posar a tots d'acord per navegar en el mateix camí que no el fet de fer entendre a un nen el que està bé o malament.

Pràctica 10. Aprenentatge i TIC.

Metàfora de la construcció

Està centrat en l'alumne. Aquest és el qui té el control de la situació, és a dir, és el principal constructor. Hi ha un programa anomenat LOGO que serveix per a que el nen pugui desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.El mestre en aquest cas ha de fer les preguntes oportunes per tal de guiar a l'alumne.

Metàfora tutorial

És l'ordinador el que fa de guia per tal de que l'alumne faci un bon aprenentatge. Hi han més activitats educatives anomenades JCLIC que fan referència als temes que l'alumne estigui tractant. És un programa que fa que l'alumne conegui les seves errades automàticament.

Metàfora del laboratori. L'ordinador com a simulador.

Són uns sistemes on l'usuari pot jugar amb diferents paràmetres peró amb l'inconvenient que no pot afegir-ne de nous. Podem trobar el Crayon Physics, un joc on has de buscar la manera de portar la bola fins a l'estrella fent camins i utilitzant la lògica per a conseguir-ho.

La metàfora de la caixa d'eines: L'ordinador com a eina.

Aqui trobem el word una eina que coneixem molt i que fem servir constantment com una aplicació informàtica per la producció (incloent la composició, edició, format i poible impressió) de qualsevol mena de text. És una forma de treball on els alumnes poden fer i desfer al seu gust utilitzant aplicacions de tota mena.

Recitació poema: Mare si fos mariner. Miquel Martí i Pol.

Concert de Santa Cecília

Aquest Divendres va ser una mica mogut pel que fa a les activitats que es van realitzar. En comptes de fer una classe normal de seminari vam poder gaudir d'un concert de gran nivell musical. Aquest concert el van dur a terme alumnes de tercer de magisteri musical.
Estava tot molt bé preparat: els músics vestits de gala, uns presentadors d'allò més simpàtics, un públic entregat i l'auditori de l'universitat decorat per a la ocassió.
Van començar fent participar al públic d'una manera molt dinàmica, cantant cançons populars que , evidentment, tothom coneixia. Aquestes cançons estaven acompanyades de passos de ball que d'una manera molt sencilla ens els feien aprendre.
Van cantar, ballar i engrescant a tota la sala i el públic va respondre de la millor manera que pot fer: entregant-se d'allò més i aplaudint a cada moment.
La veritat que va ser una jornada molt divertida i encara que fos Divendres i la gent hauria pogut marxar, les grades estaven plenes de gom a gom i es respirava un ambient de camaraderia impressionant. Felicito, de debó, a aquests músics.

Visita a l'espai educatiud'una entitat o exposició d'interès públic

El MNAC situat al parc de Monjuic, és el museu d'art de Catalunya. És continuador de la tasca de recuperació i conservació patrimonial iniciada a Catalunya durant la segon meitat del s. XIX.
El 1990 la llei de museus de Catalunya el va declarar museu nacional, fruit d'aquesta aplicació el museu articula una xarxa de la qual formen part tres museus secció:
La biblioteca museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el museu Cau Ferrat de Sitges i el museu comarcal de la Garrota d'Olot.
En aquest museu es poden veure diferents estils:
-Romànic.
-Gòic.
-Reinaxement i Barroc.
-Art Modern.
-Dibuixos gravats i cartells.
-Numismàtica.
Hi handiferents activitats a fer i a escollir:
-Dansa de fades i follets.
-Jocs de llums , ombres i volums.
-Modernisme.
-natura màgic.
-Col·lecció de mirades.
-L'hora blava.
-Identitas.
-El bestiari.
-Els pintors frontals.
-Fem un retall.
Segons l'activitat que es vulgui fer es pot escollir el tipus de visita:
-Visita taller: Aquesta modalitat ofereix un recorregut pe les sales d'exposició on es presenten els continguts de cada proposta a través d l'observació sistemàtica d'una selecció d'obres de les col·leccions. Una vegada al taller s'exploren els coneixements adquirits a la visita a partir de l'expressió creativa, tot intervenint sobre suports i materials molt diversos.
-Visita comentada: Un educador condueix e grup a través de les sales d'exposicions del museu. A partir del contacte directe amb les obres d'art i de la interacció amb els membres del grup es proposa desenvolupar la capacitat de diàleg, observació, anàlisi, relació i de síntesi dels alumnes.
-Visita dinamitzada: A més a més del contacte directe amb les obres d'art, s'utilitzen una sèrie de recursos materials i d'stratègie que complementen i permeten una major interacció entre els membres del grup.

CEIP Dolors Monserdà

El Ceip Dolors Monserdà-Santapau és una escola pública d'educació infantil i primària (de 3 a 12 anys) i com a tal laica i catalana. L'horari lectiu d'aquest curs és de ¾ de 9 del matí a 1 del migdia i de 3 a ¾ de 5 de la tarda.
El Projecte Educatiu defineix l'escola com una entitat que es posiciona en relació amb els valors democràtics, respectuosa amb el medi ambient i oberta al coneixement.
Projectes de l'escola
A través dels següents projectes pedagògics l'escola s'obre cap el coneixement de diferents realitats i cultures, intercanvia experiències pedagògiques, participa en projectes de cooperació, treballa en la millora del medi ambient i sostenibilitat i incorpora les TIC (noves tecnologies i mitjans audio-visuals).
Projecte de llengües estrangeres,Es comença la llengua anglesa a partir de P4 dins de l'horari lectiu i cada classe des de 3r fins a 6è té una hora setmanal de conversa amb una mestra nadiva
- Escola associada a la UNESCO L'escola forma part d'una xarxa internacional de relacions amb escoles d'arreu del món, amb la finalitat de treballar l'educació per la pau, els drets humans, el respecte al medi ambient i la interculturalitat
- Projecte de medi ambient i sostenibilitat. Escola Verda i Agenda 21.Aquest projecte promou accions concretes de millora en relació al medi ambient i sostenibilitat en el nostre entorn immediat.
A primària:- Les 2 hores setmanals de 1r a 6è d'educació física, són impartides per 2 mestres especialistes.- Educació musical impartida per una de les mestres especialistes.- La llengua anglesa de 1r a 6è, és impartida per 3 mestres especialistes.- Es comença l'aprenentatge sistemàtic de la llengua castellana a 1r de primària, tot i que a parvulari es fan algunes activitats en aquesta llengua.- Es fan agrupaments flexibles de llengua catalana de 1r fins a 6è, per atendre el millor possible la diversitat.
RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES
Abans de començar el curs els tutors/es tenen una entrevista individual amb les famílies dels alumnes nous/ves.
A principi de curs es fa una reunió general informativa per a totes les famílies, per a comentar aspectes organitzatius, pedagògics i generals del centre. Seguidament es realitzen les reunions per nivells, en les que el tutor/a informa sobre temes concrets del grup.
La comunicació diària amb les famílies es fa mitjançant l'agenda escolar.

Conferència "Fer de Mestre" per Eulàlia Bosch

En aquesta Conferència es van tractar ,entre altres, aspectes com la importancia que té el diàleg amb la ciència, la llar, la filosofia, l’escola, l' interès per l’educació.
Per a ella FER DE MESTRE hauria de ser el títol d’una sèrie de conferències o d’un programa permanent en una escola ja que quan es treballa amb nens, no hem de pensar en els nens com a nens, sinó com a nens que creixen. Nosaltres, en canvi, ja som grans i molts no ho volem ser. Estem constantment canviant, tots els nens i nenes que estan davant nostre creixen constantment. Els nens són els veritables estrangers . La veritable estrangeria són els nens que tenim davant. La docència ajuda als nens a assolir el nivell de coneixement que els caldà per sobreviure. Les escoles de han de realitzar treballs sobre estudiar la ciutat. Aprendre a conèixer la pròpia ciutat és aprendre a buscar el que no és té. Els nens són curiosos i és sobre aquesta curiositat sobre la qual hem de treballar i l’hem d’alimentar. Cal una ciutat sencera, ningú és tan fort per si sol, com per poder fer passar la curiositat del nen.Consisteix en acompanyar als alumnes i en permetre mostrar a aquests, la confiança que dóna que algú t’acompanyi. Hem de fer de les arts les nostres aliades. Aquestes generen el plaer de la contemplació i de la comprensió.A l’exposar-se a les arts, el mestre pot acabar d’esdevenir mestre i mostrar els seus encants.Per ser docent cal voler ser savi. Per ser savis ens hem d’ajudar de les arts.L’arquitectura i la música, són les dues formes d’art que es viuen des de dins. Fer de mestre vol dir fer d’acomodador.
Finalment menciona que l’Eulàlia compara els alumnes amb RUMIANTS. Els rumiants deixen l’estable, mengen l’herba i tornen a l’estable a rumiar. L’escola es el lloc on tornar i integrar a la vida pròpia allò que s’ha après.
Any cerdà; hem de conèixer la ciutat en la qual estem vivint. L’hem de conèixer suficientment, com per poder ajudar als alumnes a conèixer-la.• Aquest projecte permet conèixer a través d’internet, totes les escoles que podem trobar en un espai de territori, de la mateixa manera que podem saber/veure on són/on hi ha els edificis més emblemàtics de la ciutat...

Conferència web 2.0 l'educació al cibernàrium

És un centre de divulgació tecnològica i d'alfabetització digital on es crea un espai públic que ofereix activitats gratuïtes amb un calendari molt adaptable a les persones.És un projecte que forma part de BCN activa. Aquestes són dues de les activitats que es realitzen:
-Iniciat a internet.
-Creix amb internet.
Les característiques d'aquesta web són molte´s, és una web on es pot informar gaudint d'un discurs variat. És un concepte molt recent que va sorgir a l'any 2003 i que es planteja com es pot modernitzar Internet i com fer-lo més útil per a la societat.
És una web que confia en els usuaris, que et permet jugar i on el software s'actualitza constanment.
Hi han tres programes molt importants com són el VOZME, un programa que serveix per fer traduccions, el APROBO, un programa que serveix a un mestre… per saber si s’ha copiat/plagiat algun text d’internet, es a dir per saber si un treball s’ha copiat d’internet i el ESCRITORIO GOOGLE,un escriptori general que et dóna/t’aporta totes les eines que necessites.

Seminari dia 13

Un cop començada la classe l'Edu ens va posar al corrent de l'actualitat educativa, explicant-nos una mica les notícies més rellevants de la setmana. Una de les notícies que ens va comentar va ser que Menorca és l'indret on menys hores de català eren destinades a les escoles.Una altre notícia era que a Cornellà han construit uns espais de benvinguda educativa amb la finalitat d'explicar als immigrants les característiques i distintius de la cutltura catalana.
Però el tema que va voler dur al debat va ser l' escurçament de les vacances d'estiu a les escoles catalanes.El nou horari faria començar el curs el 7 de Setembre i finalitzar-lo el 22 de Juny. El dia de finalització és el mateix amb la diferència que la jornada intensiva es suprimeix seguint d'aquesta manera el maeix horari lectiu.
En canvi al Febrer i al Març haurà una setmana de festa. Aquest canvi ha estat molt discutit per part de mestres i pares. Els mestres es queixen de que el goven pren les decisions sense comptar amb les seves opinions i els pares discrepen amb la decisió d'imposar una setmana de festa al Gener. Que faran els pares que no es puguin permetre apuntar als seus fills a uns casals? I els pares que treballen?
Un cop acabada aquesta exposició es va donar pas a la descripció d'una revista educativa. Aquesta descripció la faria la nostra companya Laura.

Ens ha fet un anàlisi de la revista diferenciant els apartats que la componen:
1. Devantal: s'hi tracta un tema anomenat Eduquem els usos de la llengua
2. Camins per reeixir: s'hi tracten diversos temes com El fracàs de tots els problemes educatius i socials, la igualtat d'oportunitats en el sistema educatiu, què entenem a Primària? etc.
3. Entrevista a Vicenç Soler
4. Experiències: es narra que l'IES Sant Josep de Calassanç ha guanyat un premi. També es fa referència al projecte "Tu pots", que indica una manera de seguir pautes per a la gent immigrant.
En aquest apartat, també podem veure un estudi que s'ha fet a l'Escola Claret, indret que vam visitar la Maria i jo durant la jornada de pràctiques...
5. Sense pèls a la llengua: apartat on es parla de mots que utilitzem els adolescents freqüenment. Concretament, en aquesta edició, es parla de la paraula Pal.
6. Informacions i comentaris
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda (dibuix)

Tot seguit vam donar pas a una altre activitat la qual consistia en donar a conèixer a la resta de la classe les nostres impressions de les jornades de pràctiques que vam realitzar amb l'alumne de tercer.
En acabar aquesta activitat la nostre tutora ens va repartir unes cartolines de colors on haurem d'escriure, d'una manera positiva, reflexions sobre cadascun dels nostres companys.

Reflexions

Sobre el tema de l'escurçament de les vacances d'estiu, no em sembla malament del tot encara que, com a futur mestre, em preocupa la nostre influència en les desicions que tinguin a veure amb els infants.
Tot el que siguin alternatives al sistema per tal de millorar-lo pot ser interessant però els primers que han de participar en aquestes desicions hauríem de ser nosaltres ( futurs mestres).

Seminari dia 12

Vam començar la sessió amb l'actualitat educativa i la Maria Perez i la Paula Antonell van ser les encarregades de portar a terme aquesta exposició, una de les últimes que quedaven per fer.
Després de comentar diverses notícies que van succeir al llarg de la setmana van voler destacar dues. La primera feia referència a la segregació escolar a Catalunya , un teme una mica oblidat per la societat ja que sembla que ningú busqui solucions per tal de solucionar aquest problema. Hi ha un dèficit en serveis socials i en recursos presupostaris per a la infància i sembla que no sigui suficient per començar a actuar i fer-hi alguna cosa.
La segona notícia, ja comentada anteriorment, era l'introducció de 130 ordinadors portàtils a les aules subvencionats per les administracions i pels pares i mares dels nens/es. Les aportacions que havien de fer els pares consistien en fer un pagament de 150 euros.
En acabar, vam continuar la sessió comentant la setmana de pràctiques que havíem fet en diferents escoles i institucions públiques.
Un cop vam fer la nostre petita intervenció oral vam haver de fer una altre per escrit on havíem de plasmar totes les nostres sensacions que vam tenir en er aquestes activitats.

Reflexió

Aquesta setmana de pràctiques ens ha obert l'esperit combatiu per fer front a totes les dificultats que poguem tenir al llarg del nostre camí del mestre. Hem pogut disfrutar de classes impartides a nens i la veritat és que, personalment, he gaudit d'allò més. M'ha quedat una mica la sensació de que podríem haver fet més però ja ens van avisar que aquestes pràctiques serien d'observació.
També m'ha servit per veure encara més clar quina serà la meva futura especialització d'aquesta carrera. L'educació física serà el meu camí a seguir i penso treballar per aconseguir-ho.

COED 1 DESEMBRE

Aquest dia era dia de recitacions i per tant les classes de COED i GITIC anaven agafades de la mà. Només s'han fet tres exposicions i, la veritat, s'ha fet molt ràpida la classe.
El primer grup en presentar el seu treball sobre el territori han sigut la Mar i la Núria. Han parlat de les festes de Premià de Dalt fent un bon discurs gairabé sense entrebancar-se al parlar. Han tingut una bona entonació i una vocalització correcte. Els únics aspectes negatius que vaig veure van ser el control del temps, que va estar fora de temps, i el control dels nervis, que els van provocar no saber situar-se tranquil·les davant del públic.
La Eva Ladevesa i la Lorena Padilla ens van explicar molt detalladament el poble de Montcada i Reixac. La veritat és que van donar una informació molt gràfica de la seva situació utilitzant estadístiques, mapes i notícies. El temps va ser exacte i l'única cosa que haurien de millorar, més per part de la Lorena, la mirada ja que no la feien al públic. Tret d'aixó penso que va ser una exposició molt treballada.
Desprès d'aixó va arribar el torn d'en Pere Mussoll i l'Àngel Carrillo. Van fer referència a "La Cerdanya LLívia". D'aquest discurs destacaria l'ús que van fer del recurs tecnològic, un ús molt adequat a l'exposició. Es van repartir molt bé el què dir cadascú amb un molt bon temps d'execució. Els únics aspectes negatius que vaig trovar van ser sobretot la gesticulació. No s'ajudaven gesticulant i això li donava un aire més fred al discurs. Igual que en el grup anterior, la mirada tampoc la feien directa al públic i per tant no hi havia tanta proximitat.
Per acabar la Paula i la Sara van rematar la feina explicant-nos com els aspectes més rellevants que habiten a Mataró i a Argentona. En general van estar bastant bé, utilitzant un powerpoint molt ilustratiu i deixant molt clar l'objectiu que es volia transmetre. L'aspecte, en aquest cas, a millorar seria la utilització de paraules com: vale, si... van fer un ús excessiu d'elles.