Cercar en aquest blog

diumenge, 27 de desembre de 2009

Síntesi. GITIC

Faig una mirada enrrere, cap el principi de curs, i veig un noi perdut davant de l'ordinador sense recursos per a dur a terme les tasques que em demanaven. Un noi que pràcticament no havia utilitzat gairabé mai l'ordinador i que tenia moltes dificultats per fer coses que altres les realitzaven gairabé sense esforç.
Torno la mirada al present i encara que sempre es podrà millorar la feina trovo que he aprés moltes tècniques informàtiques que de ben segur les farè servir al llarg de la meva vida. He perdut aquell respecte que tenia al ordinador i em veig més espavilat per a trovar solucions que abans veia imposible de trovar.
El fet de fer servir eines de treball com: el PowerPoint, Word, BLoc, googledocs... etc m'han ajudat, no només per poder seguir aquesta assignatura, sinó que he pogut aplicar els coneixements adquirits en d'altres.
Sense cap dubte el bloc és el que més he fet servir i el que més m'ha ajudat en el meu treball. Un avantatge que he vist a l'hora de fer-lo servir és el fet que he millorat molt en l'escriptura (faltes d'ortografia...).
També ens ha ajudat molt (ho dic en general ja que és un fet lògic)poder comunicar-nos per la xarxa de diferents maneres (facebook, messenger, googledoc, hotmail...)Sincerament al principi no tenia ni idea de com poder enviar un arxiu a un company des del meu ordinador i en canvi ara ho veig com a cosa més normal de mòn.

Un dels dos exercicis que havíem de proposar per a la evaluació és el de la WebQuest. He escollit aquesta activitat perquè penso que és interesant l'objectiu d'aquesta i perquè quan vaig veure de que tractava la vaig trovar atractiva per a fer amb la classe. Una manera diferent de treballar.
L'altre que he escollit és la reflexió sobre un anunci televisiu. ´L'objectiu de selecconar aquesta va ser voler donar a conèixer, i fer d'alguna manera una denúncia,a la societat masclista en la que vivim. És totalment intolerable que avui dia hagin anuncis d'aquest tipus.

Competències Digitals

La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement.
L'ús interactiu de les aplicacions implica una transformació de la manera de treballar i canviar l'accés a la informació i el coneixement. Ambdós factors demanen l'adquisició de l'alfabetització digital, és a dir del domini d'unes habilitats tecnològiques bàsiques (navegació per Internet, ús del correu electrònic, dels cercadors i de programari) que ha d'anar acompanyat d'una reflexió sobre el potencial i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Disposar d'informació no és sinònim de producció del coneixement: transformar la informació en coneixement exigeix destreses d'organització, relació, anàlisi, síntesi i d'inferència i deducció de diferent nivells de complexitat; en definitiva la comprensió i la seva integració en els esquemes previs de coneixement.
La competència digital, en la vessant de generació i participació en xarxes de coneixement compartit, facilita la presa de consciència del context social, la comprensió i la integració en l'entorn.

Digitalització dels llibres de la biblioteca

Els llibres electrònics és refereixen al contingut; es tracta de presentar el contingut intel·lectual, però a vegades també artístic i estètic, dels llibres impresos tradicionals en forma digital. Aquests continguts es poden consultar de diverses maneres: mitjançant aparells electrònics específics –els e-books–, que d’alguna manera recorden les formes dels llibres impresos, o mitjançant dispositius informàtics com els ordinadors i les agendes electròniques –PDA, etc. Quant a la forma de distribució, els llibres electrònics es poden obtenir de manera tangible, gravats en suports òptics com el CD-ROM o el DVD, o a través de la xarxa Internet, sigui descarregant-los d’algun servidor o usant-los de manera interactiva.
El concepte de llibre digitalitzat es refereix al procés de creació d’un llibre electrònic que s’ha generat a partir de l’escaneig i el processament posterior d’un llibre imprès preexistent. Parlant de manera precisa, un llibre digitalitzat és antagònic a un llibre creat digitalment des de l’inici, i ambdós són llibres electrònics.
Donats aquests tres e-books, conceptes llibres electrònics i llibres digitalitzats–, des d’inicis de la dècada del noranta, i a vegades fins i tot abans, se n’han fet desenvolupaments i se n’ha debatut de manera continuada les respectives viabilitats i repercussions. Pel que fa als e-books el problema ha estat tecnològic i industrial: és possible crear un aparell que simuli les formes dels llibres de paper (mida, pes, ergonomia, etc.) i n’augmenti les prestacions (cercabilitat, capacitat, navegació, etc.) gràcies a l’electrònica?; es podrà vendre als usuaris?; els lectors ho acceptaran?; hi haurà mercat? Pel que fa als llibres electrònics el problema només ha estat de prestacions i de viabilitat comercial. Primer, el debat, als anys noranta, es va centrar en refinar les tècniques de digitalització, després en la creació dels sistemes d’accés (portals bibliotecaris, per exemple) i més tard en les polítiques de digitalització, enteses com la priorització dels fons a digitalitzar depenent del finançament disponible.
No és l’objectiu d’aquest article detallar les vicissituds de les tres vies al llarg dels darrers anys, però sí que és bo saber que els e-books encara no han resolt els seus reptes tècnics i només recentment el sistema Librie de Sony ha trobat la viabilitat comercial en el mercat japonès. Els llibres electrònics han tingut dificultats per vertebrar el seu mercat, definint unes línies determinades de producte i arribant a uns usuaris tipus; per ara, s’ha comercialitzat principalment el llibre tècnic, l’acadèmic i el de referència com ara manuals universitaris, diccionaris i enciclopèdies. A finals de la dècada dels noranta es va començar a desplegar la comercialització, mirant de vendre a les biblioteques universitàries paquets de llibres electrònics de manera similar a com es feina amb les revistes electròniques. Netlibrary es va revelar com l’empresa líder, però la crisi dels negocis puntcom va fer que fes fallida i que fos comprada per OCLC. Pel que fa als llibres digitalitzats, es tracta d’iniciatives que pel seu cost i per la necessitat de disposar dels fons originals han quedat dins de l’àmbit dels projectes públics; cal assenyalar, però, que hi ha hagut petites experiències de gestió comercial, com la pionera de l’empresa californiana Octavo, 1 que actualment encara ven en CD-ROM una col·lecció de llibres clàssics digitalitzats.

Projecte Telemàtic

Els projectes telemàtics cooperatius són tasques escolars en grup que es duen a terme entre diverses escoles a través d'Internet. El seu funcionament es basa en les interaccions telemàtiques que es donen entorn d'un projecte o centre d'interès compartit amb altres escoles.
Els mestres de diferents escoles es posen d'acord per dur a terme activitats a través d'Internet, utilitzant el correu electrònic, fòrums, xats, i/o videoconferències per tal que l'alumnat pugui comunicar-se a partir de diferents temes i propostes.

Sàlix i els sentits


Es tracta d'un projecte pensat per facilitar el treball dels sentits a l'educació infantil.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
Al llarg del projecte, de forma puntual, es demanen a les escoles unes senzilles aportacions (bàsicament d'imatges) per via telemàtica, que es van incorporant a la web.


Els objectius d'aquest projecte és potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes, fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació i portar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.
L' edat en educació infantil és de 4 o 5 anys.
L' idioma del projecte és el català.

dissabte, 26 de desembre de 2009

COED 18 Desembre

Com de costum vam començar la classe amb la recitació dels poemes, contes, llegendes o rondalles. Aquesta vegada exposaven tots aquells companys que anteriorment no van poder fer-ho per motius personals. Aquesta companys són els següents: Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Ariadna García i Macià Bagur.
En acabar aquestes exposicions vam donar pas a les descripcions del "Qui ets tú?" per part de la Cristina Sansalvador, Blanca Vivet i l' Adrià Miquel.
Tot seguit les nostres companyes Norma Augusto i l' Ariadna van fer una exposició molt detallada i molt bé explicada sobre les danses tradicionals catalanes. Ens van parlar de les sardanes, dels instruments que fan servir en aquest tipus de ball,de les formacions que fan en cercle, dels castellers... etc.
Un cop finalitzat aquesta exposició els nostres companys van oferir-nos un debat d'alló més interessant. El tema era la religió a les escoles. Els membres del grup a favor eren els següents: Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz Gonzalez, Oscar García i Laura Navarro. Els que estaven en contra d'aquesta idea eren: En Sergio Ramírez, L' Adrià MIquel, Cristina Valera, Matí Villegas i l'Àngel Caloca.

Reflexió

En aquest tema els pares són els qui han de decidir quin tipus d'educació volen donar-li als seus fills inscrivint-los en escoles on la metodologia de treball estigui influenciada per la religió o en escoles on no s'imparteixi aquesta idea.
També penso que pel que fa a les escoles públiques l'assignatura de religió hauria de ser opcional i que per tant siguin els patres qui decideixin. Anant una mica més lluny aquesta assignatura es podria fer en unes edats on siguin els propis alumnes qui decideixin de fer-la o no, basant-se en els seus criteris personals i sense deixar influenciar-se per ningú.

COED 11 Desembre

Aquesta classe es va iniciar, com de costum, amb les recitacions dels poemes, contes i rondalles.
En acabar d'exposar tots els companys vam començar amb els debats. Per a aquest dia havia previstos dos debats però per motius personals d'alguns membres d'un equip es va haver d'aplaçar. Al final només vam poder veure un debat.
El tema a debatre va ser el canvi de les vacances escolars. Per una part hi havia els que estaven d'acord amb aquest canvi i tot el que aixó suposava i per l'altre estaven els qui defensaven que aquest canvi no pot ser bo o simplement no fa falta que es dugui a terme.
Aquest canvi escolar consisteix en avançar una setmana l'inici del curs escolar, és a dir, començar a principi de mes. S'ha de dir que aquesta setmana festiva no es perd ja que es recupera al Febrer, coincidint amb les festes de Carnaval.

Reflexió

Sempre s'ha dit que les vacances dels nens són massa llargues i que després, a l'hora de començar un altre cop, es fa molt pessat i costa suor i llagrimes tornar a agafar el bon ritme de treball.
El fet que avancin una setmana l'inici de curs, personalment, em sembla acertat. Hi ha qui diuen que al Febrer no sabran què fer amb els nens i que és el govern el qui ha de trovar el remei per tal de solventar aquest problema. Jo penso que hi ha molta gent que tampoc saben que fer amb els nens les dues primeres setmanes de Setembre i que també es troven amb el mateix problema.
S'hauria de mirar de fer activitats extraescolars dintre del recinte de l'escola (tallers de lectura, de plàstica, esplais...) i facilitar aquestes estades per a la gent sense recursos.

divendres, 25 de desembre de 2009

COED 4 Desembre

Aquesta sessió va començar amb la recitació dels poemes, llegendes i contes per part dels nostrs companys de classe que encara faltaven: Eva Gòmez, Alba Estragué, Marc Sara García, Mireia Gonzalez i Ariadna García.
Seguidament es va donar pas a l'inici dels debats. Per una part estava el debat sobre la proposta del ministre Gabilondo d'allargar l'ensenyament obligatori fins als 18 anys. En aquest debat formaven part l'Ariadna García, Irene Recio, Laura Sanchez, Norma Augusto, David Cortés, Alba Estragué, Elena Carmona, Elena Ruiz, Eva Gomez i Marta Juny.
Per altre part estava el debat sobre la informatització a les aules. En aquest debat formaven part l' Anna Llongueres, Eva Ladevesa, Maria García, Lorena Padilla, Judith Carrique, Nuria Maldonado, Mar Gascó, Ethel Nogués, Natalia Carrique i Alba Casals.

Reflexió

Que el senyor Gabilondo hagi plantejat fer aquesta reforma no vol dir que ara haguem de cobrir-lo de medalles. És un fet que l'educació a Espanya s'ha de millorar, però no s'ha de ser ministre per adonar-se'n compte. Aquesta iniciativa es podria haver fet molt abans ja que si obliguem a estudiar dos anys més per llei, segurament encara que sigui poc, alguna cosa aprendran de nou tots aquests estudiants que diuen que no serveixen per a aquesta feina. Y sinó són dos anys més per pensar i poder madurar seriosament el que es vol estudiar.
Un altre avantatge podria ser que el tema de l'atur millorés només pel fet que si hi han menys persones en edat laboral i sense estudis pels carrers serà més fàcil de trovar-ne si aquests assoleixen un cert nivell de coneixements, seria com una inversióed futur.