COED 27 NOVIEMBRE 2009

La sessió del passat Divendres va començar amb la recitació dels poemes i rondalles. Els participants d'aquesta jornada tant poètica van ser:
Clara Boix, Anna Españñol, Natalia Carrique, Judith Carrique, Mònica de Hro, Laura Cazorla, Carles Costa, Àngel Caloca, Linda Camacho, Alba Casals, Angel Carrillo,Esteve Clop, Helena Carmona i jo Cristian Cubillo.
La veritat que tots ho vam fer bastant bé, i va haver un cas en què una companya va posar-se molt nerviosa i es va veure obligada a seure's per intentar-ho més tard. A la segona va ser la bona i ho va fer perfectament.
Els nervis dels recitadors van estar controlats en tot moment i no es va notar la falta d'experiència en aquest camp.
A continuació van començar els debats que estaven pendents. El primer debat era sobre l'escola tradicional i l'escola contemporànea. Uns defensaven que una metodologia basada en la tradició i en les velles tècniques d'estudi eren les millors solucions per tal d'afrontar amb èxit el curs acadèmic. Per l'altre part es defensava una metodologia molt més preogressista i innovadora.
El segon debat parlava de l'autoritat que tenen els mestres. Un grup defensaven que el mestre ha de tenir autoritat a l'aula i el càstig podria ser un mètode de correcció. En canvi, l'altre grup defensava que el diàleg era la millor manera que havia de correcció.

Reflexió

He aprés a contolar els nervis a l'hora d'exposar en públic, encara que em queda bastant per millorar perquè sempre es pot fer millor. Hauria de practicar més l'entonació i la vocalització perquè em veig que no ho faig del tot bé. Trovo que exposar en públic és una activitat molt interessant de fer, no només pel fet de fer-la sinò també pel fet de veure com ho fan els meus companys ja que sempre pots observar les estratègies que utilitzen.
Encara que els moments previs a l'exposició siguin horribles, la veritat és que quan acabes et sents molt relaxat.

COED 20 Novembre 2009

Descripció

La setmana de pràctiques va començar amb una conferència molt instructiva titulada "Fer de mestres". L'encarregada de portar a terme aquesta conferència va ser l'Eulàlia Boix.
Fer de mestres podria ser el títol d'una serie de conferències però hauria de ser el d'un programa permanent. Tots els presents aquell dia, de ben segur, van quedar entusiasmats amb les explicacions tan metafòriques que feia.
Va estar parlant sobre els mestres en el marc d'una ciutat, sobre els nens que creixen i sobre el paper que haurem de tenir nosaltres, com a futurs mestres, en aquest creixement.
Ens va explicar que els veritables estrangers són els nens i que nosaltres serem els guies que faran posible el seu desenvolupament. El fet de crèixer en una ciutat comporta que aprenguem a viure-hi gràcies al conjunt de persones que ens la mostren. Aprendre a viure-hi en la teva ciutat és aprendre a viure en totes les altres ciutats del món.
Ens va comentar l'any cerdà, un projecte que dóna molta importància a les escoles i on es reflecteixen les situacions d'aquestes i de tots els patrimonis culturals.Hem de reconèixer la nostra ciutat.
Els coneixements s'han d'anar a buscar i retornar a l'escola per pair-los, l'escola és el lloc on tornar amb allò que s'ha après. Em de pensar que els nens són curiosos per necessitat i que som nosaltres els que hem d'alimentar aquesta curiositat.
Per això tenim un aliat indiscutible que són les arts les quals generen el plaer de la contemplació. L' arquitectura com la música són les dues arts que vius des de dins. Per acabar va deixar tres punts a tenir en compte:
-Per ser docent cal voler ser sabi.
-Cal posar l'accent en el coneixement.
-Cal dedicar-se amb passió a l'estudi.

Reflexió

La veritat és que escoltar parlar a una persona tant distingida i tant coneixedora del seu treball és un plaer. Les seves paraules estaven plenes de coneixements i sabiduria i el missatge que va voler transmetre va quedar molt clar.
No ens podem conformar amb el que sabem, hem de voler aprendre més i ser uns ambiciosos del saber. Tot el que aprenguem nosaltres és font d'informació per als nens.
Em de construir un món on la conformitat quedi rellevada pel coneixement crític i així, entre tots, podr construir un mòn millor.
Els nens que nosaltres eduquem són el futur i hem de ser conscients de la importància del nostre treball.

seminari dia 11

En primer lloc vam fer una petita posada en comú del llibre que havíem de portar llegit per a aquest dia: El caçador d'estels d'en Khaled Hosseini. Tot seguit, i per sorteig, vam haver de contestar una serie de punts que la nostra tutora ens va passar. Aquests punts eren els següents:
-Arguments de la novel·la.
-Descripció personatge principal.
-Descripció personatge secundàri.
-Descripció de l'ambient social.
-Recomanació de la novel·la a un amic.
En acabar, la nostra companya Eva ens va descriure una revista educativa titulada: Organización y gestión educativa. Es dividia en els següents apartats:
-Notícies.
-Foro obert.
-Article d'actualitat.
-Monogràfic sobre l'aprenentatge per competències.
-Articles d'opinió.
-Experiències per part del professorat.
-Bones pràctiques.
-Entrevista a un personatge rellevant.
El tema de debat escollit per la nostra companya va ser les competències bàsiques i la pregunta que va formular al respecte va ser: Creieu que tothom que obté el títol de la ESO compleix aquestes competències i més endavant serà capaç de desenvolupar-les?
Un cop finalitzada aquesta petita exposició vam tornar a parlar del caçadors d'estels. Vam fer una ronda i tohom va llegir el que havia escrit anteriorment. Li va haver d'agradar força els nostres escrits a la nostra tutora perquè desprès no va voler recollir-los.
Per acabar la Sara va fer un breu resum de l'actualitat educativa on va parlar d'un nou màster que es vol implantar, Màster en educació secundària.

Reflexió

Personalment la lectura del Caçadors d'estels m'ha agradat força des del principi que vaig començar a llegir-lo. Una història plena d'emocions, traicions, amistats envoltada d'un entorn tant diferent al nostre com és l'Afganistan.
Aquesta història ens ha de fer veure en quin món vivim, un món on per poder ser ric hi han d'haver pobres, un món de desigualtats econòmiques i socials increïbles.
També ens ha de servir per saber quina és la situació cultural i política dels països musulmans.

Aprofundiment

Talibà és un mot d'origen paixtu que significa "estudiant", referint-se específicament en aquest cas a un "estudiant de religió". Aquest mot fou adoptat per autodesignar un moviment fonamentalista musulmà que instaurà l'anomenat règim talibà o dels talibans a l'Afganistan entre els anys 1996 i 2001.

El moviment va ser fundat l'agost de 1994 pel mul·là Mohammad Omar a la ciutat de Kandahar, reunint en el seu si diverses faccions de mujahidins que lluitaven en la guerra civil consegüent a la guerra afgano-soviètica dels anys 80.

El règim dels talibans va imposar una interpretació extrema de l'islam, que relegava les dones a l'estatus més subaltern, perseguia amb el terror la dissidència i cercava d'anihilar qualsevol manifestació o símbol no musulmà.

Malgrat que perdessin el poder amb la intervenció militar internacional successiva als fets de l'11 de setembre del 2001, els talibans no van deixar les armes. Mica en mica es van anar reorganitzant, refugiant-se en les zones frontereres amb el Pakistan i passant d'un país a l'altre. A partir del 2006, la intensitat i la eficàcia dels seus atacs es van incrementar sensiblement.

El 18 de febrer del 2009, el president de pakistanès Asif Ali Zardari va signar un tractat amb els talibans permetent-los d'instaurar llur visió estricta de la xara en certes zones del país, a canvi del cessament dels atacs contra les forces governamentals
La ideologia de talibans no era estàtica; al contrari dels altres senyors de la guerra, que proposaven crear un Estat religiós per millorar els costums i comportaments, els talibans pretenien islamitzar primer els costums, la justícia i els éssers humans. Per a ells, la forma d'Estat no tenia importància a condició que es respectés la llei divina. I sols aquells que l'havien estudiada, és a dir, ells mateixos, reunien les condicions d'explicar-la i d'assegurar-ne el respecte. És per això que durant els primers anys van declarar que no volien el poder polític. És també per això que atribuïen tanta importància a tot el que fa la vida quotidiana, ja sigui pública o privada, que volien regida per un nou "ordre moral".

Aquest ordre moral consistia bàsicament en una combinació entre el codi tribal tradicional paixtu, el paixtuwal·li, i la xara. Però s'hi barrejaven també les interpretacions radicals de l'islam introduïdes per pakistanesos eixits de l'àmbit del moviment Jamiat Ulema-e-Islam, així com nocions wahhabites (vehiculades pels voluntaris provinents de l'Aràbia Saudita), jihadistes i panislamistes.

Aquesta barreja va originar una ideologia extremadament estricta caracteritzada per la voluntat de retorn a la puresa de la religió, implicant una actitud d'aferrissada "antimodernitat" i de lluita ideològica contra la majoria d'altres faccions de mujahidins antisoviètics, més influenciats per la tolerància i el misticisme del sufisme. Així mateix, van declarar que els xiïtes (confessió a la que pertany la minoria hazara) "no eren bons musulmans" i fins i tot apòstates

COED 13 NOVEMBRE

La sessió d'aquest Divendres 13 de Novembre va començar amb la recitació, per part d'alguns companys de classe, dels poemes, rondalles i contes. La veritat que em va sorprendre molt el nivell de les exposicions, penso que s'ho van preparar molt ja que hi van haver interpretacions realment bones.
A mesura que anaven sortint els participants, havien companys que havien d'evaluar-los seguint unes pautes que ens van donar. En aquestes pautes havien punts a tractar com per exemple: els nervis, la postura, l'expressió oral, la mirada, gesticulació...
Un cop van acabar les exposicions va començar el primer debat entre equips. S'ha de dir que per aquest dia hi havien dos debats, però per temps es va decidir fer només un. El tema d'aquest debat era: L'escola privada.

Reflexió

Van parlar molt dels avantatges de l'escola privada envers de la pública però no van fer esment de les escoles concertades les quals son molt més comuns i nombroses que les privades.
Si haig de donar la meva opinió, jo que vinc d'escoles públiques penso que aquestes haurien d'estar més protegides i molt més subvencionades per tal de poder garantir una bona educació per a tothom. Està molt clar que amb un bon capital t'assegures material, equipacions, infraestructures peró també s'ha de dir que no et serveix de res tot aixó si no tens bons docents que et sàpiguen guiar.
Tenint mestres de qualitat i un correcte sistema educatiu penso que encara que no es disposi de diners per comprar totes aquestes equipacions es pot garantir una molt bona educació.

Aprofundiment

Polze

Polzet és un conte de fades escrit per Charles Perrault el 1697 a partir de llegendes populars que va assolir un gran èxit. Narra les aventures del protagonista homònim, un noi tan petit com un polze.

Argument

Un matrimoni molt pobre decideix abandonar els seus set fills al bosc perquè no poden mantenir-los. El més petit, anomenat Polzet per la seva mida, troba el camí de tornada perquè ha anat deixant molles de pa com a rastre. Els pares tornen a intentar perdre els seus fills, tenint cura que en Polzet no pugui idear res i marxen. Els nens arriben a una casa molt gran i demanen aixopluc. La dona els avisa que està casada amb un ogre que els pot menjar però ells s'hi queden igualment.

A la nit, els set germans dormen en un gran llit. En Polzet veu que l'ogre té set filles, que dormen amb les seves corones posades, i les agafa per donar-les als seus germans. Quan l'ogre entra de nit per menjar-se els germans, com que és fosc, a les palpentes troba els caps nus de les filles i se les menja, respectant les figures amb les corones. Mentrestant, en Polzet i els germans aprofiten per fugir.

Enfurismat, l'ogre es calça les botes de set llegües, les més ràpides del món, i parteix a la recerca dels germans. S'atura, però, una estona per descansar i s'adorm. En Polzet aprofita per robar-li les botes i torna a casa de l'ogre, on li diu a la dona que han segrestat el seu marit i que necessita un rescat. El mateix ogre, afirma, li ha deixat les seves botes com a prova que és cert el que comenta. La dona el creu i li dóna una gran fortuna, que en Polzet entrega als seus pares perquè tots puguin viure feliços.

Anàlisi

La història d'en Polzet té molts paral·lelismes amb Hänsel i Gretel: el fet que els pares abandonin els fills al bosc, l'ardit de les molles de pa per trobar el camí de tornada, la trobada amb un monstre que els vol menjar i el final feliç amb la fortuna robada al antagonista de la història gràcies a l'astúcia d'un dels germans. Probablement les dues històries hagin sorgit d'una mateixa font oral.

L'enginy és l'arma del menor dels germans per aconseguir els seus objectius amb l'ajuda d'un objecte màgic (les botes). Aquests dos trets són típics dels contes de fades, com una manera de mostrar que amb les pròpies qualitats es podia véncer i prosperar, enfront el determinisme social de l'època, marcada per la pobresa. Per això el final feliç sempre està associat a la riquesa.

L'ogre s'adorm i per això és derrotat, en una crida contra la peresa present a faules com La llebre i la tortuga i altres similars. Un possible origen seria la història de Polifem a l'Odissea, on un cíclop (semblant a un ogre) s'adorm i això el condemna.

COED 2 Novembre

Va ser una classe totalment dedicada a les exposicions del treball "Qui ets tú?". Primerament vam haver d'enganxar totes les fotografies que havíem portat de casa, les havíem d'enganxar per tota la classe. L'aula semblava una galeria fotogràfica, plena d'imatges de tots nosaltres.
Un cop vam començar les exposicions, vam escollir a dos encarregats de controlar el temps (L'Albert Guix i jo). El temps era un factor molt important d'aquesta exposició i no podia baixar ni pujar de dos minuts.
Va sortir tothom i la veritat que hi va haver exposicions molt divertides i molt bé explicades.
EL punt a tractar, a part de l'aspecte físic i psicològic, era el fet de fer una descripció original del company que havíem escollit.

Reflexió:

Evidentment, aquesta classe ens ha servit per millorar la nostra tècnica a l'hora de fer un discurs en públic. Poc a poc es comença a veure millores en les nostres exposicions, per una part és degut a les pràctiques que anem fent i per l'altre, penso que el fet de conèixens molt més que al principi fa que perdem una mica la vergonya.

Seminari dia 10

Sols començar, hem anat directament al tema més important del dia: Les jornades de pràctiques. Em escollit per sorteig les escoles on haurem d'anar am la tutora assignada:
-Escola sadako.
-El Puig.
-CEIP Auró.
-CEIP Dovella.
-CEIP EL Martinet.
-Escola Pia.
-CEIP Estel Guinardó.
-CEIP Pompeu Fabra.
-CEIP COsta LLobera.
- Escola Virolai.
-CEIPM Arc Iris.
-CEIP DOlors MOnserdà.
-Institució Pere Vergés.

També em fet per sorteig l'assginació de les escoles a les quals haurem d'anar acompanyats d'un alumne de tercer:

CEIP PATUFET SANT JORDI.
CEIP VILA OLÍMPICA.
-CEIPM ESCOLA DEL MAR.
-COL·LEGI CLARET.
-ESCOLA CASP- SARAT COR DE JESÚS.
-ESCOLA DECROLY.
-ESCOLA INFANT JESÚS.
-ESCOLA IMMACULADA VEDRUNA.
-ESCOLA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ.
-FUNDACIÓ PRIVADA BETÀNIA.

En acabar vam continuar amb les exposicions sobre retalls de premsa, aquesta vegada anava dels prejudicis dels professors.
Vam seguir amb un debat sobre l'allargament dels estudis fins als 18 anys i finalment la nostra companya Paula va parlar sobre la revista "Escola Catalana". Aquesta revista està composta per monogràfics. El debat que es va proposar va ser: És bo que es doni pressió als fills perquè estudiïn o és millor deixar-los fer?

Reflexió

Deixant de banda l'assignació de les escoles on hauré d'anar, el que m'ha agradat d'aquesta classe ha sigut els temes a debatre. El fet que es volgui allargar l'escolarització obligatòria dos anys em sembla bé pel fet de que és una forma que els nens estiguin més preparats per tal d'afrontar la vida laboral. Cal dir que aixó hauria d'anar acompanyat d'un bon pla d'estudis per tal d'evitar que els alumnes arribin a quart d'ESO sense saber o no tenir clar el que volen fer.

seminari dia 9

Aquesta sessió va començar amb la posada en comú, de la revista Guix, del nostre company de classe Edu. Aquesta revista, començant per la portada, està composta per l'editorial, un monogràfic que explica molt detalladament l'escola rural, hi ha un apartat d'experiències on es reflecteixen propostes per millorar l'educació, un altre sobre l'escola, el territori i la comunitat, també hi ha el tema del curs on parlen una mica de la forma que incideix la LOE als centres, una reflexió sobre pràctica i un recull. Dintre d'aquest recul hi han diiversos apartats:
-Hem llegit.
-Trovades.
-Convocatòries.
-Materials i treballs.
-Notícies.
-Webs.
Per acabar, el final de la revista, conté una tira còmica.
El nostre company va decidir que la religió com a assignatura en comparació amb l'educació per a la ciutadania era el tema a debatre, peró es va decidir que no entrariem en debat ja que era un tema ja tractat.
Llavors vam entrar en un altre tema: L'anglès i les noves tecnologies gratuïtes a partir de p3. És un aspecte molt tenir en compte ja que l'iniciació a una tercera llengua, en aquest cas una tant important com és l'anglesa, quan abans es faci molt millor.
Per últim es va parlar de la setmana de pràctiques que començara la setmana del 16 de Novembre.
El Dilluns es farà una conferència "FER DE MESTRE" a càrrec d'Eulàlia Bosh, professor de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana, entre d'altres. També es farà una altre sobre "La web 2.0 i l'educació al cibernàrium".
El Dimarts es fara una jornada de pràctiques acompanyat d'un estudiant de tercer curs al seu centre escolar.
El Dimecres es farà una visita a un centre socioeducatiu vinculada al mòdul Societat, Família i Educació.
El Dijous es farà una visita a un centre educatiu escolar en grups de 15/20 alumnes seleccionats entre els diversos seminaris i acompanyats per un tutor.

Per últim, el Divendres es farà una visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic, a realitzar de forma individual o en grup però tenint en compte que a cada seminari no hi pot haver més de dos estudiants que presentin una mateixa entitat.

Reflexió

Per fi arriba una de les setmanes més esperades de tot l'any, la setmana de pràctiques. En aquesta classe ens van explicar tot el programa a seguir i totes les activitats que haurem de fer.
Crec que es de molta ajuda que ens expliquin d'una manera tant personal tot el que haurem de fer i com ho haurem de fer.
Veig que està tot molt organitzat i que, per tant, ens serà tot molt més fàcil dur-lo a terme.

Reflexió sobre un anunci televisiu

OBJECTIUS TREBALL:
1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
5. Valoració personal de l'anunci

1. En aquest anunci surten tres reporteres, amb un càmera inclòs, fent una petita demostació del seu producte. Primer van a una casa i pregunten a la mare com s'ho fa per rentar la roba. Aquesta contesta que té problemes a l'hora de treure les taques, fins i tot posant la rentadora amb aigua calenta.

Després surten les reporteres convidant a totes les dones a anar a la plaça per veure una petita demostració. Presenten el producte com la solució definitiva i quan acaben la demostració s'escolta una ovació general. Fins i tot surt la mare dient estar impresionada.

Un producte per diferents taques, teixits, colors i temperatures.

2. És un poble petit, segurament de pocs habitants, com si fos una petita aldea de muntanya. La gent, evidentment, són persones grans amb vestimentes velles. La música, s'ha de dir, que acompanya bastant a l'anunci ja que semblen xarangues o música folklòrica.

3. Si ens fixem bé, en aquest anunci només surten dones grans. En cap moment surten homes (ja siguin petits o grans). És un model masclista totalment, ens volen transmetre uns valors desfasats en el temps, és a dir, si fa 50 anys el que era normal era que les dones fessin les tarees doméstiques ara aixó està totalment fora de context. Avui dia el paper de l'home en l'àmbit domèstic ha canviat. Ens trovem en una societat igualitaria on el paper de la dona té la mateixa importància que el de l'home.

4.L'eslògan d'aquest anunci és: "Por fin un quita manchas definitivo".

5. La meva opinió és que veig un anunci masclita des del començament fins al final. Penso que a dia d'avui trovar un anunci com aquest és totalment inadmissible. Hem de ser conscients de l'importància de l'igualtat entre sexes i no donar l'esquena a comportaments d'aquest tipus. S'ha de denunciar qualsevol maltractament físic o psicològic i ser intolerants amb els qui no promoguin la igualtat de gèneres.

coed 30 d'Octubre

L'inici de la classe va començar amb una recitació d'un poema que el nostre company David Cortés va realitzar perfectament. Aquest poema parlava dels mestres i del paper que desenvolupen.
Tot seguit vam fer l'entrega dels treballs "Com parlar bé en públic?" que hem estat fent amb tant d'esforç durant una temporada. Aquest treball només comptarà com a pressentat, és dir, no hi haurà una nota qualitativa.
Desprès d'haver fet les entregues vam organitzar-nos per decidir els torns i els dies de debat que haurem de fer sobre algun tema relacionat amb l'educació. El meu grup ja a escollit el tema a debatre: L'autoritat a l'aula. L'elecció dels torns i dels dies va ser per sorteig.
Seguidament vam llegir un article de l'Albert Om on explicava un tema que hem estat donant a classe: Les llegendes urbanes. Explicava una petita història que una parella d'enamorats van experimentar en el conegut restaurant d'en Ferran Adrià, el Bulli. Aquesta parella van demanar dues ampolles de vi de 5000 euros cadascuna i, en saber-ho, el famós cuiner es va apropar a la taula per felicitar i elogiar la decissió. Com a resposta els van convidar a una degustació totalment gratuÏta. A l'hora de pagar, quan van veure la factura van haver de treure totes les targetes posssibles per fer front al pagament. És clar que després en una entrevista al senyor Ferran es va desmentir aquest fet.
Un cop llegit aquest article ens van repartir uns textos d'en Jesús Tusón on explicava l'importància de la llingüística i la diversitat de lleguatges que hi han.
Per acabar ens van repartir uns textos de l'Emili Teixidor sobre la lectura i la vida.

Reflexió

Aquesta classe ens ha de servir per reflexionar sobre l'importància que té l'ús correcte de les llengües i del fet que no podem permetre l'extinció dels idiomes més dèbils.
És evident que hi han llengües que fan ombra a d'altres considerades més petites, per tant em de ser conscients de que em de fer tot el que estigui a les nostres mans per canviar aquesta realitat i ser capaços de cuidar de no perdre-les.

Qui ets tú?

Aquest noi que desborda felicitat, com ho podeu veure a la foto, és l'Albert Guix. El motiu pel qual vaig decidir fer aquest treball amb ell és per la sencilla raó que m'identifico molt amb aquesta persona.
L'Albert és un home alt, amb una constitució forta, té els cabells curts i uns ulls petits.
Com a persona, encara que no ens coneixem del tot, destacaria el seu bon humor (menys el que té a les 8 del matí) i l'esperit de lluita que té. És la veu de l'experiència de la classe, no fa falta dir el per què ja que és nota en la seva manera de parlar i en la seva forma d'actuar. La seva maduressa i la responsabilitat que té en el dia a dia són dos virtuts que no tothom té.
Deixant de banda l'aspecte físic i psicològic una de les seves aficions és veure pel·lícules de qualitat, s'ha de dir que té bon gust cinematogràfic. Una altre afició és la gastronomia, li agrada degustar un bon menjar acompanyat, evidentment, d'un vi exquisit. No perd el temps aquest noi!
Quan el miro veig un home que es convertirà en un bon mestre de primària ja que és una persona molt treballadora i molt involucrada en tot el que fa.
Espero gaudir molt de temps de la seva companyia compartint el mateix camí: "El camí del mestre".

ui ets tú?