seminari dia 11

En primer lloc vam fer una petita posada en comú del llibre que havíem de portar llegit per a aquest dia: El caçador d'estels d'en Khaled Hosseini. Tot seguit, i per sorteig, vam haver de contestar una serie de punts que la nostra tutora ens va passar. Aquests punts eren els següents:
-Arguments de la novel·la.
-Descripció personatge principal.
-Descripció personatge secundàri.
-Descripció de l'ambient social.
-Recomanació de la novel·la a un amic.
En acabar, la nostra companya Eva ens va descriure una revista educativa titulada: Organización y gestión educativa. Es dividia en els següents apartats:
-Notícies.
-Foro obert.
-Article d'actualitat.
-Monogràfic sobre l'aprenentatge per competències.
-Articles d'opinió.
-Experiències per part del professorat.
-Bones pràctiques.
-Entrevista a un personatge rellevant.
El tema de debat escollit per la nostra companya va ser les competències bàsiques i la pregunta que va formular al respecte va ser: Creieu que tothom que obté el títol de la ESO compleix aquestes competències i més endavant serà capaç de desenvolupar-les?
Un cop finalitzada aquesta petita exposició vam tornar a parlar del caçadors d'estels. Vam fer una ronda i tohom va llegir el que havia escrit anteriorment. Li va haver d'agradar força els nostres escrits a la nostra tutora perquè desprès no va voler recollir-los.
Per acabar la Sara va fer un breu resum de l'actualitat educativa on va parlar d'un nou màster que es vol implantar, Màster en educació secundària.

Reflexió

Personalment la lectura del Caçadors d'estels m'ha agradat força des del principi que vaig començar a llegir-lo. Una història plena d'emocions, traicions, amistats envoltada d'un entorn tant diferent al nostre com és l'Afganistan.
Aquesta història ens ha de fer veure en quin món vivim, un món on per poder ser ric hi han d'haver pobres, un món de desigualtats econòmiques i socials increïbles.
També ens ha de servir per saber quina és la situació cultural i política dels països musulmans.

Aprofundiment

Talibà és un mot d'origen paixtu que significa "estudiant", referint-se específicament en aquest cas a un "estudiant de religió". Aquest mot fou adoptat per autodesignar un moviment fonamentalista musulmà que instaurà l'anomenat règim talibà o dels talibans a l'Afganistan entre els anys 1996 i 2001.

El moviment va ser fundat l'agost de 1994 pel mul·là Mohammad Omar a la ciutat de Kandahar, reunint en el seu si diverses faccions de mujahidins que lluitaven en la guerra civil consegüent a la guerra afgano-soviètica dels anys 80.

El règim dels talibans va imposar una interpretació extrema de l'islam, que relegava les dones a l'estatus més subaltern, perseguia amb el terror la dissidència i cercava d'anihilar qualsevol manifestació o símbol no musulmà.

Malgrat que perdessin el poder amb la intervenció militar internacional successiva als fets de l'11 de setembre del 2001, els talibans no van deixar les armes. Mica en mica es van anar reorganitzant, refugiant-se en les zones frontereres amb el Pakistan i passant d'un país a l'altre. A partir del 2006, la intensitat i la eficàcia dels seus atacs es van incrementar sensiblement.

El 18 de febrer del 2009, el president de pakistanès Asif Ali Zardari va signar un tractat amb els talibans permetent-los d'instaurar llur visió estricta de la xara en certes zones del país, a canvi del cessament dels atacs contra les forces governamentals
La ideologia de talibans no era estàtica; al contrari dels altres senyors de la guerra, que proposaven crear un Estat religiós per millorar els costums i comportaments, els talibans pretenien islamitzar primer els costums, la justícia i els éssers humans. Per a ells, la forma d'Estat no tenia importància a condició que es respectés la llei divina. I sols aquells que l'havien estudiada, és a dir, ells mateixos, reunien les condicions d'explicar-la i d'assegurar-ne el respecte. És per això que durant els primers anys van declarar que no volien el poder polític. És també per això que atribuïen tanta importància a tot el que fa la vida quotidiana, ja sigui pública o privada, que volien regida per un nou "ordre moral".

Aquest ordre moral consistia bàsicament en una combinació entre el codi tribal tradicional paixtu, el paixtuwal·li, i la xara. Però s'hi barrejaven també les interpretacions radicals de l'islam introduïdes per pakistanesos eixits de l'àmbit del moviment Jamiat Ulema-e-Islam, així com nocions wahhabites (vehiculades pels voluntaris provinents de l'Aràbia Saudita), jihadistes i panislamistes.

Aquesta barreja va originar una ideologia extremadament estricta caracteritzada per la voluntat de retorn a la puresa de la religió, implicant una actitud d'aferrissada "antimodernitat" i de lluita ideològica contra la majoria d'altres faccions de mujahidins antisoviètics, més influenciats per la tolerància i el misticisme del sufisme. Així mateix, van declarar que els xiïtes (confessió a la que pertany la minoria hazara) "no eren bons musulmans" i fins i tot apòstates