COED 13 NOVEMBRE

La sessió d'aquest Divendres 13 de Novembre va començar amb la recitació, per part d'alguns companys de classe, dels poemes, rondalles i contes. La veritat que em va sorprendre molt el nivell de les exposicions, penso que s'ho van preparar molt ja que hi van haver interpretacions realment bones.
A mesura que anaven sortint els participants, havien companys que havien d'evaluar-los seguint unes pautes que ens van donar. En aquestes pautes havien punts a tractar com per exemple: els nervis, la postura, l'expressió oral, la mirada, gesticulació...
Un cop van acabar les exposicions va començar el primer debat entre equips. S'ha de dir que per aquest dia hi havien dos debats, però per temps es va decidir fer només un. El tema d'aquest debat era: L'escola privada.

Reflexió

Van parlar molt dels avantatges de l'escola privada envers de la pública però no van fer esment de les escoles concertades les quals son molt més comuns i nombroses que les privades.
Si haig de donar la meva opinió, jo que vinc d'escoles públiques penso que aquestes haurien d'estar més protegides i molt més subvencionades per tal de poder garantir una bona educació per a tothom. Està molt clar que amb un bon capital t'assegures material, equipacions, infraestructures peró també s'ha de dir que no et serveix de res tot aixó si no tens bons docents que et sàpiguen guiar.
Tenint mestres de qualitat i un correcte sistema educatiu penso que encara que no es disposi de diners per comprar totes aquestes equipacions es pot garantir una molt bona educació.

Aprofundiment

Polze

Polzet és un conte de fades escrit per Charles Perrault el 1697 a partir de llegendes populars que va assolir un gran èxit. Narra les aventures del protagonista homònim, un noi tan petit com un polze.

Argument

Un matrimoni molt pobre decideix abandonar els seus set fills al bosc perquè no poden mantenir-los. El més petit, anomenat Polzet per la seva mida, troba el camí de tornada perquè ha anat deixant molles de pa com a rastre. Els pares tornen a intentar perdre els seus fills, tenint cura que en Polzet no pugui idear res i marxen. Els nens arriben a una casa molt gran i demanen aixopluc. La dona els avisa que està casada amb un ogre que els pot menjar però ells s'hi queden igualment.

A la nit, els set germans dormen en un gran llit. En Polzet veu que l'ogre té set filles, que dormen amb les seves corones posades, i les agafa per donar-les als seus germans. Quan l'ogre entra de nit per menjar-se els germans, com que és fosc, a les palpentes troba els caps nus de les filles i se les menja, respectant les figures amb les corones. Mentrestant, en Polzet i els germans aprofiten per fugir.

Enfurismat, l'ogre es calça les botes de set llegües, les més ràpides del món, i parteix a la recerca dels germans. S'atura, però, una estona per descansar i s'adorm. En Polzet aprofita per robar-li les botes i torna a casa de l'ogre, on li diu a la dona que han segrestat el seu marit i que necessita un rescat. El mateix ogre, afirma, li ha deixat les seves botes com a prova que és cert el que comenta. La dona el creu i li dóna una gran fortuna, que en Polzet entrega als seus pares perquè tots puguin viure feliços.

Anàlisi

La història d'en Polzet té molts paral·lelismes amb Hänsel i Gretel: el fet que els pares abandonin els fills al bosc, l'ardit de les molles de pa per trobar el camí de tornada, la trobada amb un monstre que els vol menjar i el final feliç amb la fortuna robada al antagonista de la història gràcies a l'astúcia d'un dels germans. Probablement les dues històries hagin sorgit d'una mateixa font oral.

L'enginy és l'arma del menor dels germans per aconseguir els seus objectius amb l'ajuda d'un objecte màgic (les botes). Aquests dos trets són típics dels contes de fades, com una manera de mostrar que amb les pròpies qualitats es podia véncer i prosperar, enfront el determinisme social de l'època, marcada per la pobresa. Per això el final feliç sempre està associat a la riquesa.

L'ogre s'adorm i per això és derrotat, en una crida contra la peresa present a faules com La llebre i la tortuga i altres similars. Un possible origen seria la història de Polifem a l'Odissea, on un cíclop (semblant a un ogre) s'adorm i això el condemna.