El 2 d'Octubre va ser la tercera classe del seminari. En aquesta sessió ja ens coneixíem una mica millor i aixó va facilitar la comunicació entre nosaltres. El primer que vam fer al començar la classe van ser unes exposicions orals que havíem de preparar a casa per tal de poder fer-les en tres minuts. Després de les exposicions vam estar parlant de la sort que tenim de viure en un entorn on mai passen desgràcies com terretrèmols, tifons i de poder viure en una societat del benestar on gaudim de tot tipus de comoditats.
Vam estar llegint un article sobre els professors que ensenyen a nens malalts en hospitals i de com s'hauria de ser per poder treballar en un ambient així sense que t'arribi afectar personalment.
Reflexió
Aquesta classe m'ha servit, sobretot, per perdre una mica la por a parlar en públic ja que jo vaig ser un dels que va haver d'exposar. Vaig tenir uns petits errors peró crec que per ser la primera vegada no ho vaig fer tent malament.
Fa 11 anys
Enhorabona!
ResponEliminaParlar en públic és un recurs de primer ordre en la societat d'avui.
L'article 'Parlar en públic, un repte quotidià' ens dona algunes claus al respecte http://coachingcat.wordpress.com/2010/12/17/parlar-en-public-un-repte-quotidia